És una de les esglésies romàniques més importants de Catalunya per la seva dimensió i per ser més ampla que llarga, degut a l’estretor de l’espai on es va construir.

És de planta quadrangular, té dos pisos coberts amb cúpula suportada per trompes i dues finestres amb arc de mig punt a cada cara.

És el centre del monestir; aquest és el claustre més antic amb porxos de columnes que es conserva a Catalunya.

El monestir fou construït sobre una necròpolis; d'aquí les setanta-vuit tombes antropomòrfiques que s'hi van trobar.

A l'hospici s’acollien els pelegrins i els pobres malalts que arribaven al monestir.

La cuina fou construïda el segle XI i forma un cos únic amb el refectori.

Era el lloc on es feien els àpats. Els monjos hi accedien quan la taula era parada.

Aquí es copiaven i il·lustraven llibres, una de les tasques més importants que es desenvolupava als monestirs.

Es troba en una sala construïda cap a la meitat del segle XI, en les fases inicials de l'edificació del monestir.